![]() |
Imatge d'Ausiàs March |
Va ser fill de Pere March i Elionor Ripoll i va ser el fill preferit ja que quan només tenia tretze anys va ser l'hereu universal dels béns de son pare.
Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. Per una altra banda Pere March (el seu oncle) era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia.
Després de la mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge i es possà al servei de l'infant Alonfos.
El 1419, ja armat cavaller, Ausiàs accepta el reclutament reial per a l'expedició que es preparava a la Mediterrània. Un any després, les naus i galeres van fer rumb a Sardenya, però no hi hagué guerra i van tindre permís per poder tornar a casa o intentar fer-se amb Nàpols. Ausiàs March va a tonar a casa.
El 20 d'abril del 1425 el rei agraïa a Ausiàs el seu comportament coratjós en les expedicions i el recompensà amb la confirmació i augment dels drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, sumant-li l'honorós càrrec de falconer reial . Al 1428 van finalitzar les campanyes militars i va abandonar el càrrec de falconer reial, per això Ausiàs va tornar a les seues terres. Allí residia s'ha mare, que va morir al 1429. Després d'aixó es va dedicar a escriure poemes
Ausiàs governà amb mà de ferro els seus dominis, fent valer sempre els seus drets feudals. A més,fou un propietari ambiciós i emprenedor; va introduir el conreu de la canya desucre, amb la qual cosa obtingué nombrosos beneficis. Per això féu construir el seu propi molí sucrer per canalitzar les aigües
La vida amorosa d'Ausiàs March començà ben jove; resultat d'una relació anterior al seu primer matrimoni és el naixement del seu fill bastard Francesc.
El 1437 es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorelll. No va tindre ningún fill, però quan Isabel va morir va aconseguir les seus possesions. El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, quan aquesta va morir (1459) Ausiàs va ser el seu únic hereu. Ausiàs no va tindre fills legítims, però si ilegítims:Francesc, Joan, Joana, Pere i Felip.
El 29 d'octubre del 1458 Ausiàs es va sentir malalt de gravetat i féu venir el notari Berenguer Cardona per a la redacció del testament. Aquest estipulava que el seu cos fora soterrat a la Catedral de València, a la capella dels March, i sol·licitava que el cos de Joana Escorna fora portat de Sant Jeroni de Cotalba per a ser soterrat amb ell. També nomenava hereu universal Jofre de Blanes, nebot de Joana Escorna, deixant de banda la família del germans del seu pare (Jaume, senyor d'Eramprunyà, i Arnau); deixava diversos llegats a tots els fills bords, excepte al primer que potser ja era mort,. El tres de març del 1459, Ausiàs March va morir
Quan feren inventari de béns, trobaren prop del capçal del llit el manuscrit dels seus poemes, que va tenir a l'abast de la mà fins l'últim moment.
![]() |
Tumba d'Ausiàs March |
Informaciò de: Ausiàs March Viquipèdia
A continuació un documental sobre la vida d'Ausiàs March:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada