El poema consta de cinc estrofes de vuit versos i una tornada de quatre. La rima és :ABBA, CDDC, CDDC,
EFFE, EFFE, GHHG.
Els versos són decasíl·labs de 4+6, amb cesura a la quarta síl·laba.
És una llengua culta, abandona el provençal.
Hi ha comparacións entre l'home enamorat i l'home malalt, perquè l'amor és una malaltia per Ausiàs March, i la metàfora de la mort com a “engüent”, que se sol donar a malalts d’amor. L’estrofa quarta és una comparació, els dos membres estan units pel motiu de la mort com a remei. Hi ha termes opostos: “infant” /“vell”; “sabent” / “ignocent”.
Anàlisis de cada vers:
I Ningú pot enfrentar-se a l'amor
II L'Amor és una enfermetat
III L'amor causa dolor si no es correspongunt, es prefereix morir a viure sin l'amor
IV L'amor és un mal inesperat, es desitja la mort
V L'amor destrueix a l'home, l'única eixida, la mort
VI L'amor ho destrueix tot, ningú es salva, fins i tot cauen els sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada